Agramunt

Habitants: 5.171 

La vila d’Agramunt es troba situada al peu del riu Sió. Agramunt forma una vall entre les serres d’Almenara, al sud, i la de Montclar, al nord.

 

 

 

 

 

INTRODUCCIÓ

La vila d’Agramunt és el centre geogràfic i la població capdavantera de la Ribera del Sió, una comarca natural situada en el punt de confluència de l’Urgell, la Segarra i la Noguera. La ribera, que té com a eix el riu Sió, és una llenca de terreny allargada en direcció est-oest, amb horitzons dilatats cap a límits imprecisos en la seva primera meitat i ben delimitada d’Agramunt en avall per les serres de Montclar i Almenara, al nord i sud respectivament.

Agramunt és la segona vila en importància de la comarca de l’Urgell, situada al peu del riu Sió, al nord de la comarca. És una vila industrial, de serveis i agrícola, molt coneguda per les seves fàbriques de torró i xocolata. Són importants també les seves indústries metal·lúrgiques.

El municipi d’Agramunt està configurat a redós de l’actual vila i dels pobles agregats d’Almenara Alta, Donzell d’Urgell, Mafet, Montclar d’Urgell, les Puelles i Rocabertí de Sant Salvador.

En els antics pergamins el nom de la vila figura com a Acrimontis. Es tracta d’un mot compost, derivat de dues expressions llatines: agri, representatiu de terres, i mont, equivalent a muntanyeta, tossal, etc. Segons aquesta interpretació Agramunt significa “muntanyetes de terra” o bé “terra (país, indret) de muntanyetes”.

HISTÒRIA
Algunes terres han estat poblades des de molt antic, abunden restes de poblats ibèrics i també mosaics i ceràmica de l’època romana.
La història d’Agramunt comença vers el 1070 quan el comte d’Urgell Ermengol IV l’ocupà i la fortificà per fer front als àrabs que encara es trobaven a la zona. L’any 1163, lliures aquestes terres del perill musulmà, Ermengol VII concedí a la vila una Carta de Població plena de privilegis, la qual impulsà el seu desenvolupament en tots els aspectes: eixample urbanístic, activitat comercial, artesanat, etc. A la vegada s’inicià la construcció del temple parroquial de Santa Maria i a l’empara de l’esperit religiós floreixen les iniciatives comunitàries, des de la Confraria del Sant Esperit fins al poderós Gremi de Teixidors.

Hi ha constància que  l’any 1128 ja se celebrava el mercat, les fires foren autoritzades pel comte Ermengol X l’any 1309 i la Paeria és establerta a la vila l’any 1253 pel comte Àlvar de Cabrera. A començaments del segle XV la casa comtal d’Urgell desapareix i Agramunt queda com a cap de la demarcació territorial, cosa que afavoreix el prestigi i les possibilitats de la vila.

L’existència de comunitats, com la dels Preveres Beneficiats, el convent dels Franciscans, o el col·legi de Sant Bonaventura impulsava la vida religiosa i cultural de la població i la tradicional devoció a la Mare de Déu dels Socors, patrona d’Agramunt, aplegava a la vila multitud de fidels de la comarca, quan en ocasió de grans sequeres era treta en processó la sagrada imatge demanant el benefici de la pluja.

Al llarg del segle XVIII Agramunt participà en la recuperació econòmica i demogràfica general a Catalunya, s’edificà en molts espais encara lliures del recinte emmurallat i es començà a construir a extramurs. A la segona meitat d’aquest segle es basteix l’actual Casa de la Vila.

El Decret de Nova Planta, l’any 1716, modificà les estructures administratives de Catalunya, la vegueria d’Agramunt és suprimida i el seu territori és agregat al corregiment de Cervera.

El segle XIX s’inicià amb optimisme, es desborden les antigues muralles per la banda de llevant, es comença la construcció del Mercadal -una de les primeres places catalanes edificades d’acord amb un projecte previ- i d’un espaiós edifici destinat a casa i escola. El 1806 la fundació de la Germandat de la Sang de Ntre. Sr. Jesucrist, de socors mutus, prova el sentit de solidaritat dels agramuntins.

La construcció del canal d’Urgell va permetre regar les terres de la comarca l’any 1862 i obrí àmplies perspectives a l’agricultura. L’establiment de l’Escola Primària Pública a mitjan segle, contribuí a l’extensió de la cultura, atesa fins aleshores per centres privats.

El segle XX s’obre amb perspectives afalagadores i així continua durant el primer terç del segle. Pel que fa a l’ensenyament, al col•legi de les Religioses Concepcionistes fundat l’any 1880, s’hi afegí el 1907 el dels Germans de les Escoles Cristianes (La Salle) que perdurà fins a l’any 1933. L’arribada de l’electricitat el 1899 possibilità la industrialització i l’agricultura aconseguí un nou impuls amb la introducció dels adobs químics i la millora dels conreus. La construcció de la carretera de Cervera afavorí l’expansió urbanística a la banda de migdia i l’any 1936 s’eixamplà la plaça del Pou. La Guerra Civil va truncar aquesta prosperitat. A les frustracions i calamitats d’aquells anys cal afegir-hi els intensos bombardeigs aeris de l’any 1938, que deixaren la vila pràcticament destruïda. L’entrada de les tropes nacionals fou el dia 12 de gener de 1939. Entre els factors determinants de la lenta recuperació, econòmica i demogràfica, cal esmentar l’esperit emprenedor dels agramuntins, les obres públiques realitzades per l’organisme estatal “Regiones Devastadas” i l’afluència massiva d’immigrants.

Més cap aquí la mecanització ha transformat el món agrari i la ramaderia ha augmentat. La història recent està caracteritzada per una expansió moderada demogràficament, lenta i progressiva en la industrialització, ben remarcable en els aspectes culturals i esportius, i extraordinària pel que fa a l’urbanisme.

MAPA LOCALITZACIÓ

LLOCS D’INTERÈS

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA
El temple fou declarat Bé Cultural d’Interés Nacional l’any 1931. Es començà a construir a finals del segle XII i al segle XIII es bastí la portalada, encara que el campanar no es va acabar fins ben entrat el segle XIV. Durant la seva construcció va tenir lloc la transició del romànic al gòtic, i en aquest temple podem veure com aquests estils interactuen de tal manera que n’observem les meravelles de cadascun d’ells. El més important, des del punt de vista artístic, és la portalada principal feta per l’Escola Lleidatana.
Visites concertades a l’Oficina de Turisme d’Agramunt, tel. 973 39 10 89, turisme@agramunt.cat , www.agramunt.cat
REFUGI ANTIAERI DE L'ESGLÉSIA DE STA. MARIA
El refugi antiaeri està sota el temple romànic de Sta. Maria. És un equipament singular que ha estat recuperat com a símbol del que va patir la població durant la Guerra Civil del 1936 al 1939. La galeria llarga té 34 m de llarg, la transversal 28,4 m i les amplades de les galeries són d’ 1 i 2 m. L’alçada mitjana és de 2 m.
Horaris: dissabte, d’11 a 13 h. Diumenge, de 12.45 a 14 h. Resta de dies, visites concertades a l’Oficina de Turisme d’Agramunt, tel. 973 39 10 89, turisme@agramunt.cat , www.agramunt.cat
CA LA VILA
L’edifici és d’estructura porxada a la part baixa i d’un estil auster que s’integra dins del conjunt general de porxos de la plaça. Destaquen les motllures decoratives als laterals i les golfes amb obertures característiques del país. A l’interior es conserva l’espai destinat antigament a presó. El conjunt de la plaça, completada amb els porxos de les cases veïnes i dels carrers contingus, configura un indret d’allò més interessant. L’any 2003 fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
PLAÇA DEL MERCADAL
Es tracta d’una plaça quadrada, simètrica i porxada; a cada una de les cares corresponen vuit arcades dels coberts de davant les cases, les quals totes tenen el mateix aspecte visual. La plaça Mercadal fou una de les primeres places catalanes – algú ha dit la primera- edificada d’acord amb un projecte previ. L´any 2015 fou declarat Bé Cultural d´Interés Nacional.
PASSEIG DE JOSEP BRUFAU
Conegut com el passeig del Sió és una zona verda paral•lela al riu Sió. El nucli principal, situat entre el pont vell, un pont romà molt ben conservat i la zona esportiva de les piscines és la part més antiga d’aquest passeig. Aquest va ser ampliat a partir de la donació dels terrenys del Passeig Nou, abans un camí estret, feta per l’agramuntí Josep Brufau i Mullerat, un hisendat de la vila.
A l’esquerra del riu Sió es troba situada la Capella de la Mare de Déu del Socors. Quan es va construir, el 1678, estava situada en un prat als afores de la població. Per aquest motiu, al principi, era coneguda com la capella del Prat. És un edifici de petites dimensions amb un altar i una campana. També conté una reproducció de la Mare de Déu dels Socors, ja que l’original es troba a l’església. El motiu de la seva construcció s’ha fundat sempre en una llegenda: la troballa de la verge.
FUNDACIÓ PRIVADA ESPAI GUINOVART
Pl. del Mercat, 1- Tel. 973 390 904
info@espaiguinovart.cat,  www.espaiguinovart.cat

L’Espai Guinovart està situat a l’antic mercat municipal de la vila bastit per l’arquitecte Domènec i Torres que l’Ajuntament d’Agramunt va cedir l’any 1994 per a la ubicació d’un centre d’art. L’Espai Guinovart és un espai on s’ exposa l’obra del pintor contemporani Josep Guinovart, i on es realitzen activitats diverses: exposicions temporals, jornades, concerts, recitals… tot amb la voluntat d’apropar l’art a la gent.
Horaris: dijous i divendres, de 10 a 13 h. Dissabte d’11 a 14 h i de 17 a 19 h. Diumenge d’11 a 14 h. Els dies 25 de desembre, 1 i 6 de gener, l’Espai romandrà tancat.

MUSEU DEL TORRO I LA XOCOLATA

Ctra. de Tàrrega, Km 1- Tel. 973 390 607,
museu@vicens.com, www.vicens.com
Un recorregut a través de la història que us portarà a descobrir els orígens i l’elaboració del torró i la xocolata, i la trajectòria de l’empresa Torrons Vicens, a través d’imatges, sons i olors. 
Horaris: de dilluns a dissabte, de 10:30 a 17:30 h. Dissabte de les 10:30 a 18:30h . Diumenge de 10 a 13 h.

FUNDACIÓ PRIVADA GUILLEM VILADOT LO PARDAL

Pl. del Pare Gras, 5– Tel. 973 390 718
fundacioviladot@gmail.com, www.lopardal.com
La Fundació Privada Guillem Viladot “Lo Pardal” va ser creada per a preservar les obres de Guillem Viladot (Agramunt, 1922 – Barcelona, 1999). Aquest agramuntí va desenvolupar una recerca creativa que el va dur a la “poesia visual”, disciplina que sobrepassa la normativa del llenguatge escrit per a desencadenar imatges de valor poètic. La seva obra es divideix en 3 fases ben marcades: la narrativa, la poesia visual i les volumetries. En aquestes dues últimes etapes de les obres de Guillem Viladot s’hi poden trobar diferents objectes, entre els quals abunden les eines del camp, peces d’automòbils, etc., que treu del seu context original, els transforma, i els dóna valor poètic, allunyat de les limitacions del llenguatge escrit.Horaris: de dijous a dissabte, de 10 a 14 h i de les 15 a les 19. Dissabte de 10 a 14 h.

EL POU DE GEL

És un recinte cilíndric d’uns onze metres de fondària i uns nou metres de diàmetre cobert amb un casquet esfèric, tot de pedra picada. Un corredor subterrani situat a la part nord comunica amb l’exterior i és per on es posava i es treia el gel.

L’última utilitat que va tenir el pou del gel fou de refugi durant la Guerra Civil, des del mes d’abril del 1938 fins a primers de gener del 1939.

REFUGI DELS SALATS I ANTIC CAMP D’AVIACIÓ D’AGRAMUNT

L’any 1938, en plena Guerra Civil, Agramunt va disposar d’un camp d’aviació que ocupava tot el pla dels Salats, des del canal d’Urgell fins prop de les Puelles. La construcció d’aquest refugi va ser realitzada per l’Exèrcit de la república i fou aquesta zona l’escollida perquè era molt plana i sense cap obstacle als voltants.
Situat a la zona nord d’Agramunt, els treballs de recuperació han permès rehabilitar una cambra d’uns 9m2 de superfície a sota terra on s’ accedeix a través d’unes escales de pedra treballada, per fer-la visitable. Els punts d’entrada i de sortida es van construir de forma desalineada amb l’objectiu de protegir la cambra dels bombardejos i de les ones expansives.

VESTITS MEDIEVAL

L’any 1997, durant les obres de restauració de la façana nord de l’església, es va obrir el sarcòfag de pedra ubicat a la part baixa del campanar. S’hi van trobar dos esquelets i restes de teixits, les quals han estat restaurades i conservades per especialistes del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa.
Aquestes peces són, per ara, les restes d’indumentària civil més antigues conegudes a Catalunya. S’exposen a l’Ajuntament.

COM REBRE INFORMACIÓ:
Oficina de Turisme d’Agramunt
Pl. del Pou, 1- 25310 Agramunt – Tel. 973 39 10 89
turisme@agramunt.cat , www.agramunt
Horaris: de dilluns a divendres, de 9:30 a 13 h i de 17 a 19 h. Els dissabtes de 10:30 a 13 h.
Possibilitat de realitzar visites guiades a la població.

 

Tagged under: