Castells i torres

Parlar de castells i torres de defensa és parlar del passat, d’un passat que ens atrau per la seva llunyania i misteri i ens evoca  l’edat mitjana, un període molt llarg i força desconegut per a la majoria de la gent.

 

CASTELLS

Els castells eren fortaleses militars, massisses, enormes i quasi inexpugnables, construïdes per vigilar, atacar i defensar-se dels enemics. També s’utilitzaven com a lloc de residència del senyor feudal i la seva família, amb els corresponents soldats, cavallers, vassalls i servei.

Quan visitem un castell ens impressionen els seus murs de pedra tan gruixuts, la solidesa i la majestuositat de les seves estructures, l’alçada de les seves torres i la bellesa dels seus elements arquitectònics. També és interessant la magnífica panoràmica que es divisa des de la torre. Els interiors són més foscos i freds, i costa d’imaginar que vivien tan diferent de nosaltres.

A finals de l’edat mitjana els senyors abandonaren els castells i es traslladaren a palaus urbans més confortables. Això va suposar l’abandó i la mort de molts castells. També la reconquesta es va acabar i els senyors feudals es van sotmetre a l’autoritat reial. Els reis no veien amb bons ulls aquestes fortaleses, que podien ser refugi per als nobles rebels. Algunes d’elles foren enderrocades per ordre reial o passaren a les seves mans. A l’Urgell hi havia hagut quasi un castell a cada poble. En alguns d’ells només  queden poques pedres de la seva rica història.

TORRES DE GUAITA

Les torres de guaita eren fortaleses més senzilles utilitzades per defensar-se dels atacs dels musulmans. Destaca la seva forma cilíndrica, l’aparença massissa i la seva situació en llocs normalment enlairats d’àmplia visibilitat.
Era necessari assegurar els assentaments nous que efectuaven els cristians en terra de ningú o de frontera, per tal de donar protecció als repobladors contra els atacs islàmics i , al mateix temps, com a testimoni del poder comtal, que així marcava els seus límits i ho recordava tant als sarraïns com als seus vassalls. La intercomunicació visual entre ells formava una espessa xarxa impossible de travessar per un grup armat.

CASTELL DE CIUTADILLA
PILAR D’ALMENARA
CASTELL DE BELLPUIG
TORRE ROMANA DE CASTELLNOU D’OSSÓ
CASTELL DE CLARAVALLS
CASTELL DE GUIMERÀ
TORRE DE LA GUÀRDIA DE DÉU A LA GUÀRDIA D’URGELL
CASTELL DE MALDÀ
CASTELL DE MONTCLAR D’URGELL
TORRE I CASTELL DE MONTFALCÓ D’OSSÓ
CASTELL DE ROCAFORT DE VALLBONA
CASTELL DE TÀRREGA
CASTELL DE VERDÚ