Els Omells de na Gaia

 

 

Habitants: 134

És situat sobre el barranc d’Aigües Vives, en els esglaonaments de la serra del Tallat, a 560 m d’altitud. El seu terme limita amb els termes de Maldà, Vallbona de les Monges, Rocallaura, Senan i l’Espluga Calba. És el límit de la comarca de l’Urgell amb les Garrigues i la Conca de Barberà.

 

 

 

 

INTRODUCCIÓ

El poble té un municipi propi i està orientat cap al migdia, ocupant la falda sud d’un turó on antigament hi havia el castell.
Els conreus són bàsicament de secà: oliveres, ametllers, vinyes i cereals. Complementen l’activitat agrícola les explotacions ramaderes d’aus, bestiar porcí, oví i boví.
El paisatge és una barreja de bosc i terres cultivades. Els bancals de pedra salven els desnivells del terreny accidentat per aprofitar-ne la terra. Les roques donen  una nota singular i hi són presents en tota la zona. Els arbres, les plantes i les flors donen un ampli ventall de tonalitats al paisatge segons l’època de l’any. Els boscos són de pins i alzines i en el sotabosc dominen els matolls i garrics.
A la part baixa del poble hi trobem les instal·lacions lúdiques de la Societat Recreativa del poble: la piscina, el parc d’esbarjo, el cafè, la pista de ball i la pista poliesportiva.

HISTÒRIA
El nom del poble ve de la composició de les paraules oms, nom dels arbrers predominants durant l’edat mitjana (en llatí Ulmellis), i que encara avui es poden trobar, i el nom femení Gaia, de la noble Gaia de Cervera, de la família vescomtal de Bas.
Gaia de Cervera era filla de Ponç de Cervera i d’Almondis, vescomtes de Bas des de 1137 fins el 1154. La història d’amor d’aquesta parella fou pròpia d’una novel·la. L’any 1147, Ponç va raptar del palau comtal de Barcelona la princesa Almondis, germana del comte rei Ramon Berenguer IV, per casar-s’hi contra la voluntat del sobirà, encara que no contra la voluntat de la princesa. En 1148, el comte rei va acabar perdonant el vescomte i va sancionar els fets consumats a canvi de la cessió de Castellfollit, on segons la llegenda, Ponç de Cervera havia custodiat la seva muller. Després de la reconciliació, el vescomte Ponç va prestar una col·laboració molt valuosa al comte Ramon Berenguer en la campanya de Miravet.
Gaia es casà el 1160 amb Ramon de Torroja, fill d’Arnau. Ramon de Torroja fou senyor d’aquests termes i quan es va quedar vidu dedicà el nom del castell  dels Omells a la seva esposa.
MAPA LOCALITZACIÓ

LLOCS D’INTERÈS

EL POBLE
Fou construït a partir del castell, del qual només en queden algunes restes dels murs i la forma volumètrica de la part alta del poble. Les pedres es van utilitzar per a la construcció de cases, parets i eres. Fou una vila emmurallada, amb portes d’accés cap a Montblanquet, Senán i Vallbona de les Monges. Part de les muralles resten visibles envoltant el poble.
Els carrers van baixant des del castell, seguint els desnivells en forma concèntrica. Aquests carrers són travessats per altres molt costeruts que pugen i baixen. Les cases, en origen medievals, foren refetes en moments de prosperitat del poble, principalment al segle XVIII i finals del segle XIX. Gairebé totes són de pedra  ja que aquest material es troba en abundància en tot el terme) i segueixen els tradicionals sistemes constructius. Es pot observar  cases amb llindes gravades  amb nom i dates, llindes de fusta i arquets de suport, portals adovellats. També es pot observar molts contraforts que ajuden a reforçar els murs en els desnivells. El poble reviu l’aspecte medieval ja que hi ha molts carrerons sense sortida, i portals i escales  que comuniquen uns carrers amb els altres.
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE STA. MARIA
Situat al centre de la població és l’edifici més destacat del poble, es va construir al s.XVIII. Anteriorment hi havia hagut una altra església gòtica, però gràcies a l’important auge demogràfic durant el segle XVIII van decidir construir un edifici més gran.
La façana és de gran austeritat feta amb carreus de pedra ben tallats i disposats, segons els cànons de l’arquitectura neoclassicista. Té 29 m de llargada. A l’interior hi ha unes belles imatges barroques de la Mare de Déu de l’Assumpta, de St. Josep, de St. Miquel, de Sta. Llúcia, de St. Esteve, de St. Francesc Xavier i la d’un sant franciscà. Són escultures policromades que daten dels segles XVII i XVIII.
QUADRA DEL MAS DÉU
L’edifici està situat a la pista forestal entre Vallbona de les Monges i els Omells de na Gaia, a 1,5 km. La seva construcció d’estil gòtic data dels segles XIII i XIV. La funció original fou de granja agrícola, dependent del Monestir de Vallbona de les Monges. S’hi cultivaven cereals i vinyes, i  també hi havia animals. En té cura la comunitat monàstica de Vallbona amb el consentiment del propietari. Tot i que equidistant entre els Omells de na Gaia i Vallbona de les Monges, es troba dins el terme de Vallbona.
ANTIGUES CASES PAIRALS DE CAL SALLA, CAL VILÀ I CAL PATON
Aquestes cases daten dels segles XVII i XVIII, però en origen són medievals i conserven  algunes arcades gòtiques, el molí d’oli i les quadres.
ESTELES FUNERÀRIES DISCOÏDALS
Les esteles discoïdals són monuments funeraris de pedra en forma de disc esculpit sobre un peduncle que es posaven a la capçalera de la tomba, encarades cap a sol ixent. Se’n conserven una dotzena, totes procedents del cementiri de la primitiva església, que estava situada dins el recinte del castell, en la part alta del poble.
Daten de finals del segle XII i principis del segle XIII. Són tallades en pedra sorrenca del país, de coloracions groguenques i grisoses.
Les més ben conservades tenen alçades de fins a 74 cm, i els discs tenen un diàmetre que oscil·la d’uns  30 a 50 cm, amb uns gruixos de 16-17 cm. Els discs presenten baixos relleus en forma de creus aixamplades per l’extrem o amb el dibuix del segell de Salomó (estel de sis puntes).
Segurament indicarien els enterraments dels primers habitants del castell, que foren monjos-guerrers templers o hospitalers.
CABANA AMB VOLTA DE CANÓ
És una construcció del segle XX i forma part de l’arquitectura popular. La utilizava el pagès per guardar-se de les inclemències del temps quan era al tros. Està construïda amb pedres sense materials d’unió. És de planta rectangular i amb una sola nau que servia d’habitacle i també de protecció per als animals.
Totes les cabanes del terme tenen el sostre de volta recoberta amb terra. N’hi ha que es troben en terreny pla, amb forma de nau. Altres es troben en terrenys inclinats, amb la cabana al mig del camp i envoltada dels conreus i parcialment entaforada dins la terra. Finalment n’hi ha moltes que es troben en els marges, vora el tros conreat.
A l’interior de les cabanes hi ha la menjadora, per a l’animal (el ruc o la mula), situada al fons o en un costat. També es poden trobar dos petits forats en la paret, un més alt, on hi anava el menjar del pagès, i l’altre més baix, on s’hi posava el vi i el sellonet. Algunes arriben a tenir forn, o un racó que servia de foc a terra, amb sortida de fums. I fins i tot alguna té pou a l’interior.
De cabanes amb volta de canó se’n poden trobar una vintena en el terme dels Omells, acompanyades d’altres cabanes de pedra seca, recobertes amb teules, encara que la majoria mig caigudes, i molts marges treballats amb la pedra seca i que han anat aguantant les inclemències del temps, de la vegetació i l’abandó, i de les persones.

COM REBRE INFORMACIÓ

Ajuntament dels Omells de na Gaia
Pl. Major, 1  –  25268 Els Omells de na Gaia                
Tel. 973 330 235
ajuntament@omellsdenagaia.cat , www.omellsdenagaia.cat

Tagged under: