Geografia

1. CLIMA
2. ECONOMIA
3. EL CANAL D’URGELL
4. EL CANAL SEGARRA-GARRIGUES
5. MEDI FÍSIC
6 .POBLACIÓ
7. VEGETACIÓ

1. CLIMA
La comarca es caracteritza per un clima mediterrani continental de contrastos i amplituds tèrmiques importants i per un nivell plujós escàs al llarg de l’any. Els hiverns són freds i els estius àrids i calorosos. La temperatura mitjana els dos mesos d’hivern més freds, desembre i gener, és molt baixa i es contraposa amb els estius, cada vegada més calorosos. Només els mesos d’abril, maig i octubre tenen una temperatura mitjana que pot ser qualificada de temperada. A la petita zona muntanyosa del sud-est les temperatures són una mica més fresques a l’estiu i la secada és lleugerament menys acusada.

Informació:Tel. 012 i www.meteocat.com

2. ECONOMIA
Agricultura
Hi ha indicis que mostren que des de l’època neolítica els conreus s’havien concentrat en els espais fèrtils de les valls del Sió, del riu d’Ondara i el riu Corb. En època romana i musulmana s’intensificaren els conreus i es milloraren els regadius ja que tenien molts coneixements en aquesta matèria. Es creu que en època de la Reconquesta, s. XI , les contrades d’Urgell eren ermes i potser despoblades. El blat, la civada, l’ordi, les oliveres, la vinya i els ametllers constituïren els conreus principals durant segles.

Passaren els anys i amb l’arribada del canal d’Urgell es transformaren les terres seques en terres riques i regades gràcies a l’aigua que portava. S’anaren introduint els conreus d’alfals, d’arbres fruiters com les pomeres, les pereres o presseguers i també peus de vinya americans.
Els conreus de secà evolucionaren i milloraren la seva producció. La tercera part de les terres de la comarca són regades pel canal d’Urgell.

La propietat de la terra és molt repartida i són minoria les explotacions que reclamen el treball de més d’una família, almenys tot l’any. Només en determinades èpoques és necessària més mà d’obra de fora. Més de la meitat de les terres heretades són conreades pels seus propietaris, una altra part treballada a mitges i una minoria cedida en arrendament.

La maquinària també ha canviat molt i ha suposat l’evolució de l’agricultura i els mètodes utilitzats. S’han creat els sindicats, les cooperatives del camp i les cambres frigorífiques per facilitar la producció, l’elaboració, la conservació i la venda dels productes.

Ramaderia
Va sorgir com un complement a l’agricultura i per cobrir les seves necessitats alimentàries. El corral sempre estava adjunt o prop de la casa . Les gallines, els conills, les ovelles o les cabres pasturaven per les terres properes i les mataven per alimentar-se o es menjaven els ous o la llet. Més tard, del superàvit que tenien van començar a vendre-les i fer-ne grans explotacions. Arribaren els ramats d’ovelles o cabres, les granges de conills, de porcs, de pollastres o de vedells. El canal Segarra-Garrigues, que regarà una gran part de les terres de secà, ajudarà els ramaders d’aquella zona de la comarca a millorar la qualitat de les terres destinades a la ramaderia.

Indústria
L’Urgell no ha estat mai una comarca molt industrial. Una de les activitats industrials més antigues és la dels teixidors, que en els temps medievals es constituïren en gremis. N’hi havia a Agramunt i a Tàrrega. A mesura que s’anà repoblant la comarca es bastiren un gran nombre de molins hidràulics, vora els rius Corb, Sió i d’Ondara, en llocs com Maldà, Sant Martí de Riucorb o Tornabous. Amb la força de l’aigua del riu es movia el molí i feien farina. Altres activitats que ja estan desaparegudes són els esparters, els espardenyers, els basters o els carreters. També van adquirir molta fama els fabricants de torró i xocolata a la pedra d’Agramunt cap al s. XVIII . La tradició ha arribat fins als nostres dies amb grans indústries dedicades al torró, la xocolata i altres productes dolços. Els cantirers de Verdú començaren al segle XIII i crearen autèntiques dinasties familiars arreu fins al segle XVII . La ceràmica negra tenia moltes qualitats per conservar la frescor de l’aigua i encara avui dia és molt apreciada. Els molins d’oli i les eines per a l’elaboració del vi – cups, piadors i cellers- s’utilitzaren per comercialitzar aquests productes a principis del s. XX . Cap als anys 60 començà la indústria de la fabricació d’altres màquines com per exemple la màquina de segar o les garbelladores. A l’actualitat les grans empreses es troben a les poblacions grans com Tàrrega, Bellpuig i Agramunt, als grans polígons industrials on majoritàriament s’hi instal·len. Cal dir que en poblacions més petites com Anglesola, Castellserà o la Fuliola hi ha petits polígons industrials que ja comencen a estar ocupats per empreses que donen vida i treball a aquestes poblacions.

Serveis
Tàrrega ha destacat sempre en el sector serveis i la segueixen Agramunt i Bellpuig, que mica en mica van agafant protagonisme en aquest sector.

3. EL CANAL D’URGELL
Des del segle XIV i després de molts projectes i anys de lluita per a la construcció del canal, l’enginyer Domènec Cardenal va construir el canal d’Urgell l’any 1853, encara que els projectes eren de Pere de Andrés Puigdollers. Finalment el 5 d’agost de 1862 varen arribar les aigües que havien passat pel canal al riu Segre. Però els problemes no s’acabaven aquí ja que hi va haver força conflictes entre els pagesos de la zona. També es construïren diversos ponts i aqüeductes com el Pont de Ferro d’Agramunt ( aqüeducte del riu Sió). La perforació del túnel de la serra de Montclar fou l’obra més important i decisiva. Era el túnel més llarg d’Europa i el més important de l’Estat espanyol. Fou el major esforç econòmic i de treball de tota la construcció del canal. Hi van treballar més de 6.000 persones. Hi havia peons, paletes, presidiaris, penats a treballs forçats, tècnics i personal de servei. La seva longitud és de 4.917 metres. Les obres van donar feina a molta gent de la zona. Cal tenir en compte que, pràcticament tots els treballs es varen fer a força de braços, els homes tan sols foren ajudats per 150 animals de càrrega i disposaven de 500 carros per al transport del material. Els llocs amb més dificultat foren oberts a base d’explosius. En dos anys perderen la vida 114 persones, la majoria morien de malalties degudes a les pèssimes condicions de treball i accidents de treball com les esllavissades, entre altres. El canal d’Urgell rega els termes de diverses comarques i portà molta riquesa al seus habitants. A l’Urgell passa per les següents poblacions: Agramunt, Anglesola, Seana, Bellpuig, Boldú, Castellserà, la Fuliola, Preixana, Mafet, Puigverd d’Agramunt, Claravalls, Santa Maria, Tornabous, Tarròs, la Guàrdia i Vilagrassa. Cal dir que hi ha un entramat de canals, sèquies i desguassos al llarg de la zona que rega el canal l. Però el canal principal fa un recorregut de 144 km, pren aigua al riu Segre, fa tot el recorregut i a Albatàrrec, a la comarca del Segrià, deixa la poca aigua que li queda al riu Segre. Més de 300 km de canonades reguen terres que anys enrere ningú podia imaginar que es podien regar. Ha suposat l’estrena de l’agricultura de regadiu de desenes de pobles i una garantia d’abastiment d’aigua per a més de 100.000 habitants.
Informació: Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell – Av. Jaume I, 1 – Mollerussa- Tel. 973 600 193- www.canalsurgell.com

4. EL CANAL SEGARRA-GARRIGUES
El canal Segarra-Garrigues regarà fins a 77 municipis de 5 comarques que fins ara eren de secà. El projecte de construcció va veure la llum l’any 1959, però no es va plasmar fins a l’any 1999, amb un acord entre el govern central i el de la Generalitat. A partir de l’ increment de la capacitat de regulació del riu Segre, gràcies a l’embassament de Rialb i l’embassament d’ Albagés aquesta obra permetrà bastir d’aigua una zona on habiten més de 200.000 persones. El canal travessarà les comarques de la Noguera, el Segrià, el Pla d’Urgell, l’Urgell, la Segarra i les Garrigues i convertirà en terres de regadiu 70.000 hectàrees que fins ara eren de secà. El projecte s’inclou dins el Pla Hidrològic Nacional. L’estudi d’impacte ambiental del canal preveu reduir al màxim les afectacions per a les espècies vegetals, el paisatge i els animals de secà. És una de les obres hidràuliques més grans mai afrontades a Catalunya amb quasi 85 km de conducció d’aigua.
Informació: Canal Segarra Garrigues – Av. Generalitat, 48 – Tàrrega -Tel. 973 502 047 www.casega.es info@casega.es
 
5. MEDI FÍSIC
L’Urgell està situat al bell mig de les terres de ponent, a la Depressió Central de Catalunya , amb una altura mitjana de 350 metres. Limita al nord amb la Noguera, delimitada per la serra i el poble de Montclar que formen un illot deslligat, rodejat d’altres comarques.
Al nord-est, la Segarra, amb el seu relleu tossalenc tan característic, poblada d’ametllers i cereals i dels quals s’impregna la major part de les riberes dels rius d’Ondara i Sió, entre les zones de Tàrrega i Agramunt; la Conca de Barberà i les Garrigues al sud, on s’accentuen els relleus i s’hi fan forts els pendents, entre el serpenteig del riu Corb i els conreus de vinyes i oliveres. A l’oest, el Pla d’Urgell, regat i pròsper, les aigües del qual arriben, bàsicament, pels volts de la zona de Bellpuig. La situació de l’Urgell no forma cap conjunt homogeni, més aviat és una zona de transició entre les terres aspres i trencades de la Segarra i les planes de la ribera del Segre. Des d’aquesta perspectiva, la comarca es converteix en una terra de síntesi, zona de pas més que d’estada i un punt d’enllaç entre les zones de muntanya i el pla i entre el litoral i el mar. S’hi diferencien clarament tres subcomarques molt delimitades. Al nord, la ribera del Sió, amb Agramunt com a població principal. La ribera d’Ondara, amb un paisatge segarrenc amb Tàrrega, com a centre destacat i capital comarcal, i a l’est, la plana de l’Urgell, amb Bellpuig, com a població important. Una de les divisions clàssiques que distingeixen les zones urgellenques són les conques dels tres rius que hi ha; el Sió, el d’Ondara i el Corb. Els rius són menuts i es perden en algunes zones pels aiguamolls i les terres de reg. En aquest sentit els pobles estan ordenats gradualment a la dreta i a l’esquerra dels rius. El Sió és el riu més cabalós i ple de vida. És l’únic que conserva la seva conca ben dibuixada i definida des  que neix a les terres altes de la Segarra, fins que mor al riu Segre, prop de Balaguer. El riu forma una part important de l’hàbitat i el paisatge d’aquesta banda urgellenca, la qual té Agramunt com a nucli central. Al llarg del seu recorregut s’afileren els horts dels pobles i s’embranquen nombroses sèquies que porten l’aigua a les zones de conreu. També es poden veure restes de molins fariners que donaven serveis als pobles, tot aprofitant la força del corrent del riu. Cal recordar que abans, als rius menuts hi havia barbs, angules, aus aquàtiques i alguna llúdriga. A l’altre costat, trobem el riu d’Ondara que és el més petit que travessa la comarca. La seva conca queda sovint desdibuixada per contínues filtracions i punts de surada que provoquen inundacions sobtades enmig de camins, cases o conreus. Neix a la Segarra i s’introdueix lentament a l’Urgell pel Talladell, poble agregat de Tàrrega. El riu és perceptible als termes de Tàrrega, Vilagrassa i Anglesola. La ribera del riu Corb, a la banda sud de la comarca, és l’altra zona diferenciada. Aquest riu deu el seu nom a les múltiples giravoltes que fa i desfà al llarg del seu camí. Travessa la zona urgellenca més boscosa i abrupta i les comarques veïnes de la Segarra, les Garrigues, la Conca de Barberà i el Pla d’Urgell. Els paisatges i els silencis que es descobreixen a la conca del Corb fan de les seves contrades una de les més interessants de la zona.
A l’interior de la comarca sobresurt la serra d’Almenara, de 459 m d’altitud, i també abunden els tossals arrodonits i els serrats allargats, generalment en direcció est-oest.
Al nord trobem la serra de Montclar, de 470 m i pel límit del sud hi ha la serra del Tallat a 787 m d’altitud. L’ indret més prominent és el del Tossal Gros a 803 m al terme de Vallbona de les Monges. Prop de Guimerà ressalta la Bovera a 589 m; la serra d’Espígol baixa de la Segarra fins al terme de Tornabous i a l’altura de Sant Eloi és un excel·lent mirador sobre la ciutat de Tàrrega.
El paisatge és molt suau i els relleus poc acusats, llevat els que formen la serra de Montclar al límit septentrional, la serra d’Almenara cap a l’interior i la serra del Tallat al sud, frontera natural amb la Conca de Barberà i les Garrigues. La topografia comarcal es caracteritza per una baixa i relativa regularitat altitudinal i constitueix una àrea de transició entre la ribera del Segre i la Segarra.

6. POBLACIÓ
Han estat moltes les civilitzacions i les comunitat que s’han establert en aquesta comarca i sens dubte totes hi han deixat la seva empremta. Des del neolític, els íbers, els romans, els àrabs, passant pels jueus, els Trastàmara o els reis des de la Corona d’Aragó tots ens han deixat el seu granet de sorra en forma d’art, cultura o història per tal que coneguem la seva manera de viure, pensar i treballar. Cap al segle XIV ja existia població en aquestes terres encara que hi va haver una pesta de la qual la població se’n ressentí. Cap al 1497 ja s’inicià la recuperació. A partir del segle XVI ja comença la recuperació demogràfica. Fins al segle XVIII no començà l’expansió econòmica i demogràfica. A la vall del riu Corb hi ha un creixement força important , a la ribera del riu Sió fou més irregular. A partir de l’any 1845 la població global va sofrir una lleugera disminució respecte d’anys anteriors. La majoria dels pobles petits i mitjans havien perdut habitants, pèrdua que no és suficientment compensada pel creixement de les localitats més importants, Tàrrega, Bellpuig i Agramunt. L’any 1857 hi ha el primer cens efectuat amb la tècnica moderna; 31.578 habitants a la comarca. En els darrers quaranta anys els moviments migratoris de la comarca s’han mogut en tres direccions: migracions interiors, emigració a les comarques més desenvolupades de Catalunya i immigració de la resta d’Espanya. Ha afavorit aquest procés migratori interior la mecanització de les feines agrícoles i el fet de poder conrear les terres sense la necessitat de viure al poble. La progressiva poca rendibilitat que ofereixen el món agrari i les motivacions per estudiar fan que la gent dels petits pobles o les masies vagin als nuclis de població més grans. Les emigracions a les comarques catalanes sobretot a Barcelona o a Tarragona es van produir perquè les famílies buscaven una millora laboral. La immigració a Catalunya es produí entre els anys 40 i 50. Famílies procedents d’Andalusia o Extremadura venien a la zona catalana per millorar el seu futur. Actualment el moviment migratori el constitueixen els immigrants provinents principalment dels països de l’est, del nord d’Àfrica i de l’Amèrica llatina. El creixement de les localitats va relacionat amb l’augment de la indústria i els serveis. A excepció d’Agramunt, Bellpuig i Tàrrega la majoria dels nuclis habitats de l’Urgell són poblacions rurals que no arriben als 2.000 habitants i guarden una estreta relació entre el despoblament i la pèrdua de vitalitat. A les zones de regadiu es troben les poblacions, que a simple vista es mantenen en progrés. Són pobles on encara es poden observar cases noves i edificis vells en reformes, instal·lacions esportives, alguna urbanització, zones verdes, botigues petites o tallers i encara està molt relacionada amb l’agricultura i la ramaderia. Per exemple Anglesola, la Fuliola, Castellserà o Tornabous. A nivell global la població activa de la comarca és molt equilibrada entre els diferents sectors. Hi predomina l’agricultura i la ramaderia i a les poblacions més grans com Tàrrega, Agramunt i Bellpuig, la indústria i els serveis.

7. VEGETACIÓ
Exceptuant alguna clapa de bosc de roure valencià o de pinassa a les muntanyes del sud-est, quasi la totalitat de la comarca, en estat natural, seria coberta per bosc de carrasca . Són alzines de raça ibèrica i nord-africana amb sotabosc. Però aquest bosc ha estat destruït per l’home i només en queden garrigues, brolles mediterrànies i camps de conreus. En el paisatge humanitzat dels secans, al costat de les brolles i dels erms estèpics adquireixen importància els matollars grisencs de siscall i de botja, indicadors d’una forta intensitat de la pastura per ovins i les comunitats vegetals indicadores dels terrenys salins i guixencs. Gràcies al canal d’Urgell que rega les zones de regadiu hi predominen els conreus d’arbres fruiters com les pomeres, les pereres, els cirerers, les pruneres o els presseguers i els conreus de blat, alfals o gira-sol.
També hi ha petits horts i hivernacles que es dediquen a la producció familiar o industrial d’hortalisses com els enciams, els tomàquets o les pastanagues. A la zona de secà hi predominen altres conreus com l’olivera, la vinya o l’ametller.