Maldà
Habitants: 230
Maldà es troba situat a 428 m d’altitud, a la serra que divideix les aigües de la ribera del Corb i del Maldanell. El terme municipal és situat al límit entre les comarques de l’Urgell i les Garrigues i molt proper a la Conca de Barberà.
INTRODUCCIÓ
És un poble situat a 428 m d’altitud, on la història brolla per tots els racons. Al s.XII era envoltat de muralles i tancat per portals. Tres construccions, símbols exponents del predomini històric en aquest punt estratègic, caracteritzen l’estampa de Maldà: les restes del castell, l’església romànica de Sant Pere i el temple de Santa Maria. Ascendim fins a la part alta de la vila, on tindrem una gran vista panoràmica de totes les terres del voltant i podrem contemplar un excel·lent paisatge que combina petits boscos d’alzina, pi i carrasca, que dibuixen els relleus ondulats dels pujols , les terres de secà i les feixes més riques de les valls. La mirada es perd Maldanell amunt, Corb enllà, o guaitant la comarca veïna de les Garrigues. A Maldà, l’ocupació primordial és l’agricultura, bàsicament de secà: cereal, ametller, olivera i vinya; la de regadiu es limita a les planes més fèrtils dels rius Corb i Maldanell.
La producció d’oli i vi es comercialitza a través de la cooperativa. Les explotacions ramaderes, les pastures i la farinera completen l’activitat laboral i econòmica del poble.
Les restes neolítiques, ibèriques i romanes trobades prop de Maldà, a l’antiga zona poblada de Sant Joan del Maldanell, són les primeres manifestacions de la llarga història d’aquest poble.
Els Cardona, vescomtes d’Osona, foren els primers que senyorejaren el terme i el castell de Maldà; és probable que ells fossin els endegadors i repobladors del lloc vers l’any 1040, data en la qual feren donacions de béns de Maldà a l’església canònica de Sant Vicenç de Cardona amb motiu de la seva consagració. Aquesta possessió, de fet, fou confirmada legalment l’any 1082 quan els comtes de Barcelona donen a Ramon Folch, vescomte de Cardona, el castell de Maldà i el castell de Maldanell.
Per títol de compra o de successions, el castell va anar passant de mans fins pertànyer als Vilallonga, barons de Segur. Més tard, quan l’edifici era propietat dels barons de Maldà fou destruït pels carlins al s.XIX.
Rafael d’Amat i Cardona, escriptor del XVIII, va ser un dels barons de Maldà. Aquest és el nom amb què se’l coneix en el món de les lletres catalanes.
LLOCS D’INTERÈS
El 1833, en un episodi de la guerra, un escamot de carlins va calar foc al castell; només restaren dempeus les parets mestres, avui en fase de reconstrucció. Hi ha restes de la sala de les arcades gòtiques, són interessants els senyals de picapedrer als carreus dels murs.
A l’extrem oposat del turó s’hi aixecà l’església parroquial. El carrer Major uneix les dues edificacions resseguint la carena.
La inscripció de clau del portal, “Andreu Felip va començar l’obra del Castell de Guillem de Cardona en l’any del Senyor MCCXII”, ens parla de la construcció del nou castell, ampliat els segles XIV i XV i reformat el XVIII (1722).
Darrerament el poble ha crescut a les vores de la carretera de Vallbona de les Monges.
L’any 1985 fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).
COM REBRE INFORMACIÓ
Ajuntament de Maldà
C. de l’Homenatge a la Vellesa, s/n – 25266 Maldà
Tel. 973 330 045
ajuntament@malda.cat, www.malda.cat