Tàrrega

Habitants: 16.679

Tàrrega està situada a la vora del riu d’Ondara,  a la part mitjana de la comarca de l’Urgell i a 373 m d’altitud, i està voltada de diferents tossals: al sud-oest, el Cercavins, el de la Segarra, els tossals de l’Ofegat, el de Sant Eloi i el Mor.

 INTRODUCCIÓ

A la vall del riu d’Ondara, on els altiplans de la Segarra donen pas a les terres planes de l’Urgell, hi ha el terme municipal de Tàrrega, que comprèn també els pobles d’Altet, Claravalls, la Figuerosa, el Talladell, Riudovelles, Santa Maria de Montmagastrell i el nucli deshabitat de Conill. El terme té una forma rectangular  nord-sud, desdibuixada a l’indret de Santa Maria, que s’estén cap a tramuntana i, també, a ponent, al terme de Claravalls, que s’endinsa en forma de punxa cap a les terres regades pel canal d’Urgell.
Gràcies a la seva ubicació geogràfica la ciutat ha estat sempre un important enllaç de comunicacions. L’activitat econòmica és actualment diversificada entre els diferents sectors. Els més importants són les indústries metal·lúrgiques, les d’olis i les de distribució comercial. Tàrrega és la capital de la comarca de l’Urgell i acull tota mena de serveis i iniciatives en els àmbits de l’ensenyament, el comerç,  la sanitat, la cultura i  l’esport.

HISTÒRIA
Diverses troballes romanes indiquen la presència de pobladors en aquella època i durant la dominació sarraïna es mantingué la població. Vers els segles IX i X arribà el despoblament de la vall i molta gent va marxar cap a altres zones.
El castell de Tàrrega fou conquerit pel comte de Barcelona Ramon Berenguer I que l’any 1056 l’atorgà en dotalici a la seva muller Almondis. El castell era un lloc avançat en la línia de frontera, ja que els sarraïns encara ocupaven les comarques de la Noguera i el Segrià. A poc a poc, les famílies s’instal·laren a redós de la fortalesa per estar més protegits.
El 8 de març de 1242 el rei Jaume I va concedir un privilegi en confirmació dels Estatuts i Costums de Tàrrega, la qual cosa els va permetre tenir fires i mercats i altres usos. Tàrrega va esdevenir el cap de la vegueria.
Jaume II es preocupà molt de Tàrrega, així ho mostrà en el Llibre dels Privilegis. Així s’afavorí la presència d’una important  comunitat jueva protegida per l’autoritat reial  que consolidà el gremi d’argenters. És així com començà la lliure venda de productes i l’aparició dels mercaders. L’any 1348 arribà la pesta, en la qual moriren molts targarins, els familiars dels quals culpaven els jueus . Llavors, el 1349 assaltaren el call on moriren molts jueus en mans dels targarins. El rei, en assabentar-se del que passava, dictà càstigs als targarins i reconstruí una nova sinagoga per als jueus.
La ciutat passà per diverses mans al llarg dels anys. L’any 1458, Joan II concedí el mercat cada dilluns.

L’any  1470 Isabel de Castella  obtingué la vila de Tàrrega  fins a l’any 1505, quan Ferran II el Catòlic , enviudà de la reina, i més tard passà a mans de Carles I. Aquest fou emperador itinerant i sovint demanà diners a Tàrrega, a canvi d’alguns privilegis, com per exemple: la vinculació a la corona  castellana o la concessió de l’escut amb l’àguila imperial.
La Guerra dels Segadors (1640-1652)  i la Guerra de Successió ocasionaren grans desastres a la ciutat.
En el segle XVIII hi hagué un gran creixement demogràfic i es construiren petites fàbriques, augmentaren  els obradors menestrals, els pagesos conrearen més terres i les fires i mercats tornaren a reeixir. Cap al segle XIX Tàrrega es convertí en un important centre comercial gràcies a l’arribada del ferrocarril, la construcció de noves carreteres i la construcció del canal d’Urgell.

L’any 1884 el rei Alfons XII li concedí el títol de ciutat. Aleshores amb la renaixença econòmica, política i social  es crearen nombroses institucions com l’Ateneu, la Cambra d’Indústria i Comerç, l’Orfeó Nova Tàrrega o el Centre Republicà.

MAPA LOCALITZACIÓ

RUTES PROPOSADES
EL COMERÇ I ELS JUEUS A TÀRREGA
Els jueus s’establiren a la ciutat vers el segle XIII i es creu que a l’any 1350 l’antic call  jueu de la vila estava situat a la vora del riu i tenia forma quadrada. Es  tancava amb dos portals, era com una petita població situada dintre de la vila i amb personalitat pròpia i urbana, ja que tenien cementiri propi, una plaça interior, forn  i sinagoga.
Tot i que, entre els anys 1348 i el 1391 hi va haver batalles entre cristians i jueus, anteriorment hi hagué èpoques de tolerància entre la població, tot i  les diferents creences religioses.
La comunitat jueva de Tàrrega tenia una gran potència econòmica. Eren grans coneixedors de l’artesania, el comerç i també tenien grans capitals. Un dels jueus més rics del call fou Mossé Natan. També hi havia grans metges, banquers, financiers, advocats que eren jueus. Es creu que hi havia unes 250 persones.

Els jueus s’establien en llocs orientats cap al comerç i en zones de confluència de camins, com és el cas d’Agramunt i Cervera. Desaparegueren de Tàrrega l’any 1489 i, amb la seva marxa, llurs símbols i documents foren esborrats i destruïts. Però el seu record perdurà en els temps, ja que fins a l’any 1601 el tram emmurallat entre el carrer de la Font i el de les Piques, era conegut com el Mur dels Jueus.

LLOCS D’INTERÈS

LA PLAÇA MAJOR. AJUNTAMENT. ESGLÉSIA DE STA. M. DE L´ALBA. LA CREU DE TERME
Dins la plaça Major de Tàrrega hi ha els edificis més emblemàtics. L’església és de línies classicistes i va ser finalitzada l’any 1742.Fou declarada Bé Cultural d´Interés Nacional l´any 2017. L’edifici de l’ajuntament té una façana d’inspiració barroca que data de l’any 1674 i cal destacar l’escut municipal esculpit a la pedra.
La creu de terme és gòtica i data del s.XV. És d’una gran bellesa i destaca per les seves figures esculpides i treballades al detall. L’original es guarda al Museu Comarcal de l´Urgell.
CASTELL
Les restes del castell de Tàrrega vetllen la part alta de la ciutat com si d’un sentinella es tractés. Els seus inicis daten de l’any 1056 quan Ramon Berenguer I li oferí com a dotalici a la seva esposa Almondis. La població anà creixent a redós de l’edifici castral. Vers el segle XIV començà la seva decadència amb les diferents batalles i conflictes.
L’any 1949 fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
CARRER DEL CARME
Aquest carrer assoleix una especial personalitat pels seus porxos i per la imponent presència del campanar. El Palau del Marquesos de la Floresta és un edifici del s.XIII, que té la façana d’estil romànic civil i és curiós que està reproduït al Poble Espanyol de Barcelona. L’any 1980 fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional integrat dins el conjunt artístic (Incoat-BCIN). Al davant d’aquest Palau es pot apreciar el conjunt de finestrals gòtics de la casa Sobies.
CARRER DE SANTA ANNA
En un extrem del carrer es troba un bell edifici modernista, el qual és un exemple de la importància d’aquest estil a la ciutat de Tàrrega. Aquest carrer és un dels més comercials i transitats, junt amb el carrer del Carme.
PATI O LA PLAÇA DEL CARME
Tradicionalment és un lloc de passeig i d’esbarjo. Abriga el monument als Països Catalans, obra de l’escultor Andreu Alfaro; el brollador d’aigua, obra de Carles Buigas, autor de les Fonts de Montjuïc de Barcelona, i el monument dedicat al compositor targarí Ramon Carnicer (1789-1855), un dels músics més destacats de l’Estat espanyol.
CARRER AGODERS, CONSELL COMARCAL DE L´URGELL. OFICINA DE TURISME
El carrer d’Agoders disposa d’un conjunt molt important de cases del s.XVII. En aquest mateix carrer hi ha l’edifici del Consell Comarcal de l’Urgell i l’Oficina Comarcal de Turisme de l’Urgell.
CARRER MAJOR
Aquest carrer condueix des de la plaça Major fins a la plaça de Sant Antoni. A la meitat del carrer hi ha la casa pairal de Cal Perelló, del s.XVIII, la qual s’ha convertit en el Museu Comarcal de l’Urgell.
PLAÇA I L’ESGLÉSIA DE SANT ANTONI
Plaça medieval situada al peu de les ruïnes del castell. Aquesta plaça porticada acull l’església de Sant Antoni en la qual es venera la imatge del Sant Crist  Trobat, s.XII-XIII; el  SANT HOSPITAL que data del s.XIII i la BIBLIOTECA COMARCAL i la seu de les oficines de la Fira de Teatre. L’any 1980 la plaça fou  declarada Bé Cultural d’Interès Nacional  integrada dins el conjunt artístic (Incoat- BCIN).
PARC I ERMITA DE SANT ELOI
Al cim de la serra de Sant Eloi, s’aixeca l’ermita dedicada al sant, fundada l’any 1248, des d’on es divisa una magnífica vista de la ciutat. A partir de l’any 1913 aquesta serra, que era erma, va ser reforestada per l’Associació Amics de l’Arbre. El Parc és obert al públic i és un autèntic museu a l’aire lliure on es pot gaudir de llargs i tranquils passeigs envoltats d’arbres. L’any 1977 l’ermita fou declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.
POU DE GEL
Es tracta d’un dipòsit soterrat on es guardava el glaç destinat a la conservació i refrigeració dels aliments. L’estructura té forma cilíndrica en el cos inferior i una coberta amb volta de mitja esfera. Un diàmetre intern de 7,80 m i una alçaria de 9.50 m.Visites concertades al Museu Comarcal de l’Urgell, tel. 973 312 960 , info@museutarrega.cat

MUSEU COMARCAL DE L’URGELL
C. Major, 11 – 25300 Tàrrega – Tel. 973 31 29 60
info@museutarrega.cat; www.museutarrega.cat

Visites concertades per a grups tots els dies de la setmana. Consulteu horaris.
Descripció: sala d’arqueologia centrada en el món ibèric, sales nobles de cal Perelló (s. XVIII – XIX) amb mobiliari del s.XVIII al s.XX, quadres de l’escola pictòrica targarina, biblioteca especialitzada, àrea pedagògica amb tallers per als escolars relacionats amb el món ibèric, sala d’audiovisuals. Fons permanent d’escultura i pintura d’artistes targarins.
Exposició Tragèdia al Call, Tàrrega 1348, on es pot veure una mostra de la història i el pas dels jueus per la ciutat vers l’any 1348.

De dilluns a divendres: de 12h a 14h.

Dissabte i diumege (i festius): de 11h a 14h.

De dijous a dissabte obrim les tardes de 19 a 21h.

L’entrada a les exposicions temporals és gratuïta

Tancat els dies: 1 de gener, dilluns de Pasqua, 1 de maig i 25 i 26 de desembre.

MUSEU DE LA MECANITZACIÓ AGRÀRIA TREPAT
Av. Josep Trepat , s/n- 25300 Tàrrega – Tel. 973 311 616
informacio@museutrepat.cat; www.museutrepat.cat
TOTES LES VISITES SÓN CONCERTADES
Aquest museu explica la història i el procés de producció de l’antiga fàbrica de maquinària agrícola  Trepat. Forma part de la Xarxa de Museus de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
VISITES GUIADES PER LA CIUTAT, CULTURA I NATURA
Museu Comarcal de l’Urgell, tel. 973 312 960 , info@museutarrega.cat. Visites concertades per a grups. Dues visites guiades per conèixer la capital de l’Urgell. D’una banda, la Tàrrega medieval i jueva és un recorregut per l’ambient peculiar dels carrerons estrets de l’antic nucli medieval, amb el call jueu i els diferents edificis monumentals. D’altra banda, la Tàrrega a cel obert s’entreté en el parc de Sant Eloi, un autèntic museu a l’aire lliure on es pot gaudir d’una llarga i tranquil·la passejada entre arbres i jardins.

COM REBRE INFORMACIÓ

Ajuntament de Tàrrega
Plaça Major, 1 –  25300 Tàrrega – Tel. 973 311 608
ajuntament@tarrega.cat, www.tarrega.cat

Tagged under: