Tornabous

 

Habitants: 652

Aquesta població es troba a 289 m d’altitud. El territori és pla i davalla suaument des del peu de la serra d’Almenara, que li queda al nord.

 

 

INTRODUCCIÓ

Població que s’assenta a la zona plana de la comarca de l’Urgell. L’economia és diversa, però la base més important és l’agricultura. El canal d’Urgell, construït entre 1852 i 1862 transformà les terres eixutes en grans extensions de regadiu que generen una producció organitzada i moderna de blat de moro, blat, alfals i arbres fruiters. La tonalitat de color verd és la que domina. Les indústries de farratges i les cambres frigorífiques per a fruita són un complement de la seva activitat.
Tornabous és cap del municipi i comprèn els agregats de la Guàrdia d’Urgell   i el Tarròs.
La vida d’aquest indret, regida per l’agricultura, no exclou un fort respecte pels vestigis del passat.

HISTÒRIA
Es creu que el nom de Tornabous prové de l’àrab taur an- nawus, que vol dir “prop del sepulcre i a la vora de la fossa”. Però per raons fonètiques a l’escut hi ha dos bous que passen amb el jou.
Les primeres referències documentals diuen que Tornabous fou un territori repoblat pel cavaller Isart per encàrrec del comte Ermengol IV. El 1139 Ramon Arnau rebé del comte Ermengol IV les quadres de Tornabous i Almenara. Una altra notícia confirma que el 1163 Ramon Barrufell deixà aquest lloc a la seva filla Sança.
Però la notícia més completa  data del 1318 i diu que l’abat Copons de Poblet comprà a Pere Gener el poble de Tornabous. A partir d’aquí el monestir de Poblet tindrà el terme a les seves mans fins a la desamortització del segle XIX.
MAPA LOCALITZACIÓ

 

LLOCS D’INTERÈS

AJUNTAMENT
És un palau del segle XVI d’estil renaixentista. Destaca per la seva ornamentació en els finestrals i les portes. És important destacar  les proporcions simples i la senzillesa de les formes. A la planta baixa hi ha el portal principal caracteritzat per una llinda rectangular, al centre hi ha l’escut de la vila. Són importants els vitralls que hi ha a les sales de l’edifici.
Aquest edifici fou propietat del monestir de Poblet, més tard de Roger de Llúria fins que finalment arribà a mans del municipi.
CIUTAT IBÈRICA DEL MOLÍ D’ESPÍGOL
Tel. reserves: 977 638 329, reservesmonuments.acdpc@gencat.cat 
www.patrimoni.gencat.cat
Situat en una suau elevació del terme hi trobem les restes arqueològiques d’un antic poblat ibèric a la partida del Molí d’Espígol. És un dels exemples més importants de l’urbanisme iber a la província i fou un gran centre productor, agrícola, ramader, polític i comercial.
Les primeres excavacions començaren l’any 1970 i actualment el poblat és gestionat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya.
Durant 500 anys el poblat va viure diverses fases constructives. Al segle V a. de C. es construí el primer nucli emmurallat del qual es conserva el carrer principal amb una claveguera per conduir l’aigua de la pluja, la muralla i un edifici amb columnes.
Per això aquest poblat destaca pels carrers pavimentats amb conduccions d’aigua per a la pluja. Fou al segle IV a. de C.  quan es definí una nova disposició urbanística i es van construir nous barris i murs. Aquest urbanisme va ser patent durant 200 anys i són les edificacions que s’hi poden veure actualment. Es construí també una torre que guardava la porta de la muralla. Les cases eren complexes i es compartien estances segons l’activitat i les necessitats dels seus habitants. A finals del s.III a.C. es construí una nova muralla. Entre els segles II i I a. de C. amb l’arribada dels romans el poblat fou abandonat. Els habitants del Molí d’Espígol es dedicaven a l’agricultura, la ramaderia i altres activitats artesanals com treballar amb el teixit, la metal·lúrgia  o la ceràmica.
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE STA. MARIA
La primitiva església data del segle XIII –XIV. Però hi ha notícies de l’any 1172 on es fa esment del delme de Tornabous que fa pensar que ja hi havia una organització eclesiàstica.
Hi ha una barreja d’estils del romànic i el renaixentista a causa de les diverses transformacions que ha sofert l’edifici. És de planta basilical d’una sola nau. Té una coberta de fusta dividida en arcs apuntats que divideixen  les capelles laterals i tenen forma d’espina de peix. L’absis principal és poligonal. L’únic vestigi que queda de la primitiva església és una nau transversal annexa als peus de l’església. 

COM REBRE INFORMACIÓ
Ajuntament de Tornabous
Pl. de la Vila, 1- 25331 Tornabous
Tel. 973 570 233   
ajuntament@tornabous.cat, www.tornabous.cat

Tagged under: