És un palau del segle XVI d’estil renaixentista. Destaca per la seva ornamentació en els finestrals i les portes. És important destacar  les proporcions simples i la senzillesa de les formes. A la planta baixa hi ha el portal principal caracteritzat per una llinda rectangular, al centre hi ha l’escut de la vila. Són importants els vitralls que hi ha a les sales de l’edifici.
Aquest edifici fou propietat del monestir de Poblet, més tard de Roger de Llúria fins que finalment arribà a mans del municipi.

Tel. reserves: 977 638 329, reservesmonuments.acdpc@gencat.cat 
www.mac.cat
Situat en una suau elevació del terme hi trobem les restes arqueològiques d’un antic poblat ibèric a la partida del Molí d’Espígol. És un dels exemples més importants de l’urbanisme iber a la província i fou un gran centre productor, agrícola, ramader, polític i comercial.
Les primeres excavacions començaren l’any 1970 i actualment el poblat és gestionat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya.
Durant 500 anys el poblat va viure diverses fases constructives. Al segle V a. de C. es construí el primer nucli emmurallat del qual es conserva el carrer principal amb una claveguera per conduir l’aigua de la pluja, la muralla i un edifici amb columnes.
Per això aquest poblat destaca pels carrers pavimentats amb conduccions d’aigua per a la pluja. Fou al segle IV a. de C.  quan es definí una nova disposició urbanística i es van construir nous barris i murs. Aquest urbanisme va ser patent durant 200 anys i són les edificacions que s’hi poden veure actualment. Es construí també una torre que guardava la porta de la muralla. Les cases eren complexes i es compartien estances segons l’activitat i les necessitats dels seus habitants. A finals del s.III a.C. es construí una nova muralla. Entre els segles II i I a. de C. amb l’arribada dels romans el poblat fou abandonat. Els habitants del Molí d’Espígol es dedicaven a l’agricultura, la ramaderia i altres activitats artesanals com treballar amb el teixit, la metal·lúrgia  o la ceràmica.

La primitiva església data del segle XIII –XIV. Però hi ha notícies de l’any 1172 on es fa esment del delme de Tornabous que fa pensar que ja hi havia una organització eclesiàstica.
Hi ha una barreja d’estils del romànic i el renaixentista a causa de les diverses transformacions que ha sofert l’edifici. És de planta basilical d’una sola nau. Té una coberta de fusta dividida en arcs apuntats que divideixen  les capelles laterals i tenen forma d’espina de peix. L’absis principal és poligonal. L’únic vestigi que queda de la primitiva església és una nau transversal annexa als peus de l’església.